Les idees del currículum

Després d'haver investigat en el currículum d'infantil i contrastar diverses fonts trobades per la Xarxa, aquestes són algunes de les premisses que m'han suggerit:

1. En primer lloc, comentar que l'objectiu general que es busca és el descobrir les tecnologies de la informació i comunicació. S'inclou dintre de l'àrea III: “Els llenguatges: comunicació i representació”, i, concretament, els objectius bàsics són:

• La iniciació en l'ús d'instruments TIC
• L'acostament a produccions infantils senzilles i breus per mitjà de les TIC

Malgrat açò, també s'inclou en altres àrees, de forma indirecta o directa, com en l'apartat del “el medi físic, natural, social i cultural”.

2. Es pretén introduir als nens al llenguatge digital, i també utilitzar-lo com a eina o recurs per a aprendre altres matèries i temes. És a dir, utilitzar-lo com a ferramenta per a investigar, jugar, treballar en equip, etc.
   
   
3. Hem d'utilitzar les TIC com a recurs per a ampliar els seus coneixements i sabers, així com a treballar la seva capacitat crítica.

4. Malgrat això, és important recordar la importància d'ajudar al nen en aquest mitjà de comunicació i expressió. És a dir, ells han d'explorar-lo, però hi ha d'haver uns guies que seleccionen, l'orienten i l'ensenyen a com utilitzar-lo.

5. A més, cal recordar que és una eina que motiva molt als nens, i que els resulta atractiu per a treballar de manera col·laborativa, seguint uns treballs d'exploració i descobriment de la xarxa, i de tot el que aquesta ens permet. D'aquesta manera, també es pretén treballar l'autonomia.

Per últim, a mode de reflexió personal, voldria afegir que al currículum només es parla com un apropament o introducció a les tecnologies de la informació. Però s'ha de tenir present que aquestes tenen una gran importància en les nostres vides actualment. Són part de la nostra societat, i, per tant, és un dret dels nostres alumnes que els ensenyem aquest món nou i complex. També és cert que aquesta tasca es troba molt limitada, ja que parlem de nens molt petits, que potser encara no tenen el suficient nivell maduratiu per a entendre-ho i moure's en aquest món (ja que és molt abstracte, i només es podria tractar com si foren jocs, o activitats). Però jo crec que el que es pretén també es vèncer aquesta “por” o “mandra” de moltes persones cap a l'ús de les noves tecnologies, i canviar-ho per la motivació i desig d'investigació des de petits a aquest món.

També voldria afegir que, al cap i a la fi, som i serem el professorat els qui hem d'intentar introduir-los bé en aquest món, ja que és un dret dels alumnes. Per tant, nosaltres hem d'estar ben formats per a poder aprofitar el màxim aquest recurs, tenint una visió positiva i oberta a les innovacions. Però que si realment es desitja açò, també s'haurien de tenir en compte les infraestructures necessàries (que en molt llocs encara no es troben suplertes).

Primera lliçó... aprendrem a aprendre!

Què es un blog?

En informàtica un blog o bitàcola és un diari interactiu personal (dip) a Internet. Un blog és dissenyat perquè, com un diari, cada article tingui data de publicació, de manera que la persona que escriu i les que llegeixen puguin seguir tot el que s'ha publicat i editat (és a dir, una publicació en línia). Però... el bloc és com un diari? Uff... Bé, una diferència notable és que en ell en cada missatge o article, els lectors poden escriure comentaris (si l'autor ho permet) i aquest, al seu torn, donar-los resposta.

Però.. a més d'açò, i si he de ser sincera... per a mi un bloc era molt més. Era un món nou, que em feia por, i que no volia descobrir... De fet, crec que encara no hi estic segura! Un món tan gran... que no es pot tocar... i què hi faria jo aquí dins? Em perdre!! Bé, doncs açò és el que he après durant aquesta primera pràctica, la meva primera lliçó!

La creació del meu blog:

Aquesta primera tasca ha sigut senzilla. A Internet de fàcilment es troben els passos a seguir. Un cop a dintre, potser sí que és difícil, però crec que al principi, ja que la informació ens satura, i jo no sé molt bé què és cada cosa, i què he de fer. Però anirem experimentat (la qual cosa també serà dificultós, perquè una investigació precisarà de temps, i ganes!)

Crec que fins aquí, més o menys tot ha anat bé, però.. he de tenir clar que he de canviar el “chip”, de relaxar-me i tenir paciència amb aquesta eina nova, tan desconeguda i imprescindible... ja que ens obre milions de finestres i possibilitats. La lliçó d'avui: Dèlia, tingues paciència, treballa-ho pas a pas, sense por, i a poc a poc aniràs experimentat amb aquest recurs, aniràs trobant per tu mateixa la solució als teus problemes... així que anim! Que encara et queda molt per descobrir del món virtual!

Els blogs com a eina del professorat

Després de la recerca d'informació i de coneixement en alguns blogs d'educació (edublogs, que són en els que ens hem de centrar amb aquesta matèria) m'he adona't del gran ventall de finestres que se'ns obren cap al saber més sobre la pràctica educativa, sobre els recursos o materials que podem utilitzar, etc. Ens introduïm de ple en l'ús de la tecnologia, entenent-la com un recurs per a millorar l'ensenyament

Pel que he vist, el blog ens permeten compartir, seguint una actitud de col·laboració i d'oferiment a altres docents tot el que nosaltres em proposat. A l'hora, suposo que una persona que utilitza el blog no només comparteix el seu material, sinó que també investiga sobre la tasca dels altres, i com aquests, malgrat la distància, ens poden ajudara a fer una pràctica millor.

Per una altra banda, crec que l'ús d'aquests exigeixen en gran mesura un esperit crític, ja que hem de saber què pot ser beneficiós per a la nostra aula i què no, ja que hem de tenir en compte que ens trobem davant de moltes possibilitats, d'idees, de vies alternatives,... En definitiva, de diferents i variades opcions que hem de comparar i analitzar. Per aquesta raó crec que els blogs ens ajuden a reflexionar sobre allò que fem a l'aula, i com podem dur a terme les nostres idees i objectius. Aprenem a veure diversitat de camins i rutes, de maneres de veure l'aula,.. Així com una ajuda d'altres persones per a aconsellar-nos i guiar-nos en al nostra tasca. És una manera de difondre les teves idees, les propostes, les activitats, la reflexió... així com d'estar obert a altres persones, i a les seves crítiques o lloances, que sempre haurien d'anar dirigides per a motivar, i seguir compartint la nostra experiència i saber.